Quin invent!!

Avui mirant pàgines web, he trobat aquesta web d'una empresa qe es dedica a vendre productes envasats de tot tipus, per endurte'ls a qualsevol lloc! M'ha sembla interessant, ja que es pot aplicar a la vida quotidiana i també al turisme, ja que si portes el mejar t'estalvies uns quants calerons (i això està bé, ja que avui en dia la vida és molt cara!! ). Em referiexo a portar-se el menjar per fer un pic nic al lloc que visitem, ja que no menjarem cada dia menjar envasat, tot i que hi ha cada plat que deu ni do! jajajaj

Aquí us deixo l'enllaç!

http://www.katadyn.com/brands-products/trekking-mahlzeiten/tab/product-categories.html

LES CINC CIUTATS

En aquesta pràctica he escollit les ciutats a les quals m'agraderia més anar-hi, i el resultat ha estat:

• Boston
• Jakarta
• Hong Kong
• Kuala Lumpur
• Tòkyo

Els plans estratègics que faria a cada ciutat són:

• A Boston faria un Pla Director
• A Jakarta un Pla Estratègic
• A Hong Kong un Pla Director
• A Kuala Lumpur un Pla Estratègic
• Tòkyo faria un Pla Sectorial

Els punts forts que he trobat de cada ciutat han estat:

• A Boston: la gestió integral de la ciutat (sector privat + públic) i l'aeroport.
• A Jakarta: el "Jakarta Strategic Developement Plan 1998-2002".
• A Hong Kong: la HKTA que s'encarrega de la promoció i el marketing i el fet de que Hong Kong sigui una destinació d'oci.
• A Kuala Lumpur: l'aeroport i les convencions.
• A Tòkyo: la gran varietat de sectors i el turisme de negocis.

Els links de cada resum de les ciutats són:

• Boston: http://estudiantdospuntzero.blogspot.com/2008/01/els-deu-titulars-sobre-boston.html
• Jakarta: http://www.laurabasi.blogspot.com/
• Hong Kong: http://laiavestit.blogspot.com/2008/01/hong-kong-city-report.html
• Kuala Lumpur: http://laurapozocolome.blogspot.com/2008/01/kuala-lumpur.html
• Tòkyo: http://martidd.blogspot.com/2008/01/tokyo.html

PLAN QUALIFICA LA COSTA DEL SOL

Per fer aquesta sisena pràctica vaig triar el Plan Qualifica la Costa del Sol.^Podeu veure la fitxa del pla al wiki, l'enllaç és el següent: http://oget.wikispaces.com/Plan+qualifica+la+Costa+del+Sol







1. Breu resum



Aquest pla afecta a tota la costa del sol, especialment als municipis de: Torremolinos, Benalmádena, Fuengirola, Mijas, Marbella, Estepona, Casares i Manilva.


Mapa dels municipis afectats per el pla



L'impulsor del pla va ser La Conserjería de Turismo, Comercio y Deporte de la Junta de Andalucía. Van decidir fer aquest pla per tal d'augmentar la competitivitat del destí Costa del Sol. És un pla obert a totes les esmpreses, associacions, ... de la Costa del Sol que es dediquen al turisme. Així doncs trobem que la participació va ser molt alta, ja que trobem tot tipus d'empreses: desde agències de viatges, promotors, l'aeroport de Màlaga, federacions de platges, empresaris de discoteques, la càmara de comerç, la universitat de Màlaga, hotels, escoles d'hosteleria,....


Per fer el pla es van crear dos òrgans principals:

• La Unitat Tècnica del Pla


• La Comissió de seguiment
  
  

També es va crear una pàgina web per facilitar informació i gestionar millor el pla. La web és: http://www.qualifica.org/qualifica/html/00_home/00_home.asp

El pla està estructurat en nou línies estratègiques diferents que són:

1. Rehabilitació de centres i espais turístics
2. Qualitat mediambiental del destí
3. Modernització de les empreses i productes turístics
4. Diversificació i diferenciació del producte
5. Millora dels serveis i infrastructures públiques
6. Estratègia d'innovació i noves tecnologies
7. Estratègia de qualificació dels llocs de treball i formació
8. Estratègia de comunicació
9. Gestió del pla Qualifica
   

2. Impressió general del pla

Crec que és un pla ben gestionat, ja que hi pot participar totes les empreses que es dediquen al turisme a la Costa del Sol, això fa que tothom pugui aportar informació. L'objectiu del pla és augmentar la competittivitat del destí Costa del Sol, però a partir d'aquest objectiu en surten d'altres com ara el de preservar el mediambient i la rehabilitació de monuments o la millora dels serveis. Trobo que és molt positiu i que les estratègies seguides són bones, tot i que la major part del pressupost del pla és per la rehabilitació de zones públiques. Potser s'hauria d'haver repartit millor el pressupost, ja que les millores de les zones públiques les poden dur a terme l'ajuntament i així tindrien tot el pressupsot per repartir-lo amb les altres línies estratègiques.

En general trobo que és un pla ben fet i que s'ha controlat d'una forma molt positiva ja que és una mescla d'agents públics i privats qui vigilen que les actuacions es duguin a terme correctament.

3. Les tres coses que més m'han agardat del pla

- La lliure participació de les empreses que es dediquen al sector del turisme a la Costa del sol perquè així tothom hi pot participar i dir la seva opinió i experiència.

- Que facin una bona planificació de les actuacions a seguir.

- L'anàlisi de la situació actual i futura de la Costa del sol (competència que tenen i a on volen arribar).

4. Les tres coses que menys m'han agaradat del pla

- Es dedica un percentatge molt baix del pressupost a la majoria de línies estratègiques, ja que la major part del pressupost el dediquen a la millora de la zona pública.

- Falten algunes dades importants com ara la data d'inici i de finalització del pla.

- Falten les conclusions, no valoren com ha anat la feina feta i l'experiència que n'han tret.

5. Les tres paraules que defineixen el pla

Participació, planificació i cooperació.

"Les noves Vegas"

Avui llegint el la Vanguardia he vist un article que parlava sobre un projecte al desert del Moengros. Consisteix en fer una nova Las Vegas dels Estats Units però al mig del desert dels Monegros. es construiran hotels, casinos i parcs temàtics.

Ho he trobat molt fort que una cosa d'aquestes s'aprovi i es faci, ja que es destruirà la biodiversitat d'aquell desert, serà un lloc simplement creat pel consumisme i lo pitjor és que diuen que atraurà a milions de persones!!!!

Aquí us deixo un link del diari El País que també tracta el tema, ja que l'article de la Vanguardia no l'he trobat per internet!!!!

http://www.elpais.com/articulo/espana/desierto/aragones/Monegros/acogera/complejo/32/hoteles-casino/golf/elpepuesp/20071120elpepunac_14/Tes

Llegiu i reflexioneu!

GUIA DEL TURISTA

Mirant pàgines web per internet he tobat aquesta web: http://www.ismalar.org/libreriatematica/articulosgrales.php?id=4

Trobo que és força interessant ja que dóna consells als turistes de com s'han de comportar a l'hora de fer algun viatge.

També hi ha articles sobre l'impacte del turisme a la societat i en l'àmbit econòmic. Parla del turisme sostenible i el de turisme reponsable.

Espero que visiteu la web, ja que és interessant!!

Resum final de tots els articles

Hi ha moltes tipologies de clusters i cada una té les seves característiques, tot depèn del turisme que es dugui a terme. Les més destacades són:

Segons forma d’informació trobem: els planificadors que busquen a totes les fonts d’informació (AAVV, familiars, mitjans de comunicació,...), els exploradors que rebutgen la informació, van per lliures.

Condicionants a l’hora d’escollir la destinació: l’entorn social, cultural i geogràfic.

L’efecte del turisme: a poblacions com Belize on no existia el turisme, aquest ha fet canviar de forma radical la manera d’actuar i el caràcter dels seus habitants. A partir de l’estudi realitzat en aquesta població es va veure que hi havia 3 tipus de turistes: el developer-tourist que és el que compra un terreny i construeix instal·lacions turístiques, el condo-tourist que és el jubilat d’un país benestant i l’itinerant tourist que és el que visita la zona en pocs dies.

Segons el comportament: s’estudia el comportament dels turistes en diferents països i llavors es classifiquen per clusters. Així tenim que hi ha els següents clusters: turista de sol i platja, turista de nit, antropologista, arqueologista, turista de masses organitzat, turista d’aventura, l’explorador, el de luxe, l’espiritual, el de masses independent, el de classe alta, el trotamundos, el de relax, l’esportiu i el d’estudis.

Turisme natural: és el que augmenta més ràpidament de nombre que les altres tipologies. Els seus elements principals són l’educació, la reconstrucció i l’aventura. Dins d’aquest tipus de turisme hi ha quatre tipus de clusters: el d’investigació, els dedicats, els establerts i els ocasionals. Un fet molt important és que no tothom que visita una zona natural està realment interessat en ella.

Clusters a Chalkidiki: trobem les Shirly Valentine que són les dones que busquen trobar el seu príncep blau, els Heliolatrous que són els coneguts turistes de sol i platja, els Lord Byron que són els que cada any tornen al mateix destí i els Raver que busquen sexe i festa nocturna.

ARTICLE ANNALS Nº 29-3

Aquest estudi s'ha fet a 86 turistes britànics durant les seves vacances a Chalkidiki (Grècia). Se'ls hi va fer unes entrevistes i se'ls va observar i a partir d'aquí es van definir els clusters.
L'autora de l'article la Eugene Wikends va trobar que hi havien 5 tipus de clusters diferents:

1. Herència cultural: es va fer a 18 dels 86 participants. Aquests tenien en comú que volien conèixer la cultura grega i visitar aspectes culturals, volien aconseguir l'experiència de viure com un grec. Tots van treure la informació del destí de fulletons informatius on s'explicaven les diferents activitats que s'hi podien fer. Aquests 18 participants establien contacte amb la gent d'allà a travès de bars i tabernes, però sobretot també a travès de la platja. Eren persones de tercera edat i famílies sobretot, que hi anaven als mesos de Juliol i Agost. Aquests no renunciaven a les comoditats.
2. Els Raver: Es va fer a 18 dels 86 participants. El seu objectiu era comú entre els 18 participants, aquest era viatjar a Chalkidiki per motivacions sexuals. Tenien en comú que es volien divertir, viure el dia a dia, emborratxar-se,... Practicaven sexe amb qui fos (turistes, amb persones del mateix sexe, amb gent de la zona,...)Tots també tenien en comú que havien anat a d'altres llocs turístics amb el mateix objectiu. El cost econòmic del viatge era un factor molt importanta l'hora de decidir anar-hi, ja que era un destí que no era molt car.
3. Les Shirly Valentine: eren 14 dones que viatjaven soles o amb amigues i totes ja havien estat alguna vegada a Grècia. El seu objectiu era tenir una experiència romàntica; trobar el vertader amor de la seva vida. Això és degut a que la imatge de l'home grec està molt estereotipada. Per aconseguir el seu objectiu el que feien era estar-se a la platja, coquetejar amb cambrers i barmans,... Creien que Chalkidiki és un lloc on no tenen preocupacions i poden disfrutar de la vida, busquen trencar amb la rutina i la seva vida familiar. A diferència dels Ravers, les Shirley no busquen sexe, sinó que busquen una relació d'amor i viure un somni.
4. Els Heliolatrous: era un grup de 25 turistes que tenien en comú el sol, ja que aquest era el seu motiu orincipal per anar a Chalkidiki. Eren persones on el seu país el clima és molt dolent i buscaven el sol i la calor. Tots van anar a Chalkidiki sense conèixer-la, nomès perquè sabien que allà feia calor i sol. La meitat d'aquests 25 no havien estat abans a Chalkidiki però si havien estat a Grècia almenys una vegada. La major part d'ells es passa el dia a la platja (7 hores). la seva experiència de l'espai on es troben és limitada ja que només s'estan a la platja i als bars del voltant i no visiten la ciutat. Per tant són uns turistes molt superficials.
5. El Lord Byron Type: Eren 11 dels 86 participants. Tenen en comú que són turistes que tornen cada any al mateix destí i van al mateix allotjament turístic, això passa perquè es senten com a casa, és com una segona residència per ells. Com que van cada any al mateix lloc, estableixen contactes amb la gent d'allà (veïns,...) fins al punt que la gent d'allà els invita a dinar a casa seva. A aquestes 11 persones els hi molesta l'arribada del turisme de masses perquè creuen que canvien la vida de Kalimeria però no noten que la gent d'allà hagi cambiat. És un cluster que està en contacte amb la gent d'allà, els hi agraden les seves costums i fins hi tot aprenen a parlar grec.

Les conclusions d'aquest article són que tots aquests turistes són turistes de massa, encara que ells creguin que són turistes individuals, ja que acaben fent i anant on va la resta de turistes. Tots estan motivats per escapar-se de la rutina, busquen el plaer i la seguretat (valor ontològic). Aquests turistes individuals de masses es caracteritzen per un model molt divers d'interessos i activitats.